Bonner Online-Bibliographie zur Comicforschung

WIKINDX Resources

Crisóstomo Gálvez, Raquel: Maus d’Art Spiegelman. Una dissociació de rols a través de la genealogia semiòtica de gats i ratolins a la literatura, la novel•la gràfica i la cultura visual.(Tesi Doctoral), Universitat Pompeu Fabra, Departament d’Humanitats 2011 (350 S.). 
Added by: joachim (08 Oct 2013 16:04:14 UTC)   Last edited by: joachim (27 Mar 2014 01:00:20 UTC)
Resource type: Thesis/Dissertation
Languages: katalanisch
BibTeX citation key: CrisstomoGlvez2011
Email resource to friend
View all bibliographic details
Categories: General
Keywords: "Maus", Anthropomorphismus, Holocaust, Spiegelman. Art, USA
Creators: Crisóstomo Gálvez
Publisher: Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)
Views: 4/164
Views index: 3%
Popularity index: 0.75%
Attachments   URLs   http://hdl.handle.net/10803/41561
Abstract
[Abstract in English below]

Art Spiegelman realitzà a Maus una biografia sobre les experiències del seu pare com a víctima de l’Holocaust. El que normalment hagués estat una altra narració de supervivència va constituir un abans i un després per tractar-se d’una novel·la gràfica, un suport molt poc habitual per temes de tanta gravetat. Spiegelman dibuixa a jueus i nazis mitjançant ratolins i gats, respectivament. Aquest plantejament representatiu és assumit de forma natural pel lector, però en realitat es tracta d’una inversió de caràcters entre els dos animals, que només es pot entendre si s’analitzen els precedents gràfics de l’autor. L’animalització dels jueus per part dels nazis, la propaganda bèl·lica feta des del món de l’animació de la mà de Disney i la càrrega visual dels dibuixos animats des del anys trenta convergeixen en l’imaginari de Spiegelman i en la correcta comprensió del seu text.

Art Spiegelman made in Maus a biography about his father’s experiences as a victim of the Holocaust. What normally would have been another story of survival made a difference for its genre: the graphic novel, which is an unusual support for topics with such burden. Spiegelman draws the Jews and Nazis as mice and cats, respectively. This representational approach is naturally assumed by the reader, but actually it is a reversal of characters between the two animals, which can only be understood if we analyze the author’s graphic background. The animalisation of Jews by Nazis, the war propaganda from Disney’s animation, and the visual influence of cartoons from the thirties, converge in Spiegelman’s imaginary and in the correct understanding of his text.

Índex

Resum (1)
Pròleg (3)

1. MAUS, D’ART SPIEGELMAN (15)
1.1. Introducció a l’obra (15)
1.2 Sobre la complexitat d’ubicació genèrica o la dificultat decategorització: l’estreta línea entre autobiografia i ficció (24)
1.3 Maus: un còmic d’herois quotidians (33)
1.4 Art Spiegelman: el cartoonist (40)
1.5 Els temes de Maus: l’Holocaust total (59)
1.5.1 L’Horresco Referens i la mort de la llengua i la capacitatnarrativa (60)
1.5.2 La relació paterno-filial moribunda (70)
1.5.3 La mort de la memòria. La supervivència individual i global. Lagestió de la memòria aliena i el deure de la militància (74)
1.5.4 La mort representacional (87)

2. SEGONA PART: MAUS COM A NOVEL·LA GRÀFICA (93)
2.1. El còmic, un gènere adult (93)
2.2 El còmic: una retrospectiva d’un gènere global (98)
2.2.1 Les comic strips i els funnies (103)
2.2.2 L’underground (115)
2.2.3 El còmic més enllà d’Estats Units (118)
2.2.4 Ençà la dècada de 1980 (121)
2.2.5 Japó: el fenòmen manga (122)
2.2.6 La novel·la gràfica: estat de la qüestió del terme i del concepte (129)
2.3 Spiegelman no és l’únic: representació dels holocausts al còmic (142)
2.4 Els jueus al còmic nord-americà de la darrera meitat del segle XX (169)

3. TERCERA PART: MAUS, LA IMPORTÀNCIA D’UN RATOLÍ (189)
3.1 El “maus”: màscares i identitat jueva (190)
3.2 Una petita introducció cultural als felins i als rossegadors (201)
3.3 L’animalització dels jueus a la propaganda nazi (209)
3.4 Gats i ratolins: parella de fet. Genealogia iconogràfica delscartoons des dels anys 30 a l’actualitat (243)

4. QUARTA PART: EL PUNT D’INFLEXIÓ. DISNEY, MICKEY IEL CINEMA ANIMAT DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (275)
4.1 La importància de Walt Disney (277)
4.2 Mickey Mouse, el ratolí (279)
4.3 Els gats a Disney (289)
4.4 L’inici de la inversió de rols entre gats i ratolins: Walt Disney i la propaganda a la Segona Guerra Mundial (293)

5. CONCLUSIONS (323)

Bibliografia (331)


  
wikindx 5.2.beta 1 ©2017 | Total resources: 10838 | Username: -- | Bibliography: WIKINDX Master Bibliography | Style: Comicforschung-Bibliographie Stil (CFB) | Database queries: 52 | DB execution: 0.31520 secs | Script execution: 0.33472 secs